#un aniversari sense neu

4 de febrer de 2024

.Reprenc el meu bloc unes hores unes hores abans de bufar les espelmes. Em sento a la vegada la reina i la marioneta, vivint en dues cases al mateix temps: el palau modernista del '800, que representa el meu passat, i la casa lluminosa a la vora del mar, que és el meu futur.

.... Faig memòria ... i el record, només per uns instants desposseït de la crosta del dolor, esdevé clar i lluminós, com aquell univers infantil de conte de fades. Em reconec dona i nena, home i dona, tot, alhora. Experimento el desig de retornar a la tarda plujosa d'un diumenge qualsevol, o a un dia de platja de la meva remota joventut, ja perduda, entre els amics d'un temps ja passat i desaparegut. Constato que alguns han marxat per sempre, i ens han deixat, i en sento una mancança punyent, un buit que a voltes em fa mal. A aquest desig de retorn, se me n'hi afegeix un altre de vida senzilla i res més, desproveïda de coses supèrflues, però plena de coses essencials. Com una caseta vora el mar, l'ombra d'una sabina, unes roques, un estiu, una companyia relaxada ... I sobretot una aigua ... una aigua transparent d'un color que no s'acaba de decidir entre el blau i el turquesa, el meu color preferit.

I jo, l'escriptora amagada entre les línies d'aquesta nota que acabeu de llegir, penso que és ben veritat, que el meu desig és ben legítim. Qualsevol ésser no-viu, nascut en terres fredes i boiroses, d'agrestes muntanyes, pelades, desertes i congelades, perdudes per les grans immensitats de planícies àrides i eixutes, i recobertes de lava i de cendres, d'un planeta qualsevol dels mils de milions que vaguen perduts per les galàxies llunyanes; sentirà sempre, de manera inconscient, com una mena de recança, com una melangia desconeguda, que li neix del desig de tornar a habitar, com una reina o un senyor, aquell vell planeta tan ple de vida i de colors, alimentat per l'aigua. Un planeta que un dia va existir i que ja fa molt temps que va començar a desaparèixer lentament. Un desig , el seu i el meu, que només la nostra voluntat conjunta de pronunciar amb veu silenciosa aquesta senzilla frase podria mirar de satisfer per sempre més, recreant-lo:

...“Això és mel" ...

Bon anniversari!!!!