# INTEL·LIGÈNCIES ARTIFICIALS

"The intiuitive mind is a sacred gift, and the rational mind is a faithful servant.

We have created a society that honours the servant and has forgotten the gift"

- Albert Einstein -

         -Es pot saber què fas? Ja t'has tornat a encantar! Mira que fa estona que s'ha detectat un altre error del programa GAIA, i aquesta vegada ha estat en el tram final d'un dels darrers mil·lennis, el segon, em sembla, no, perdó, volia dir a principis del tercer.

-Ah, ara ho veig, Nul ... no és res, torna a ser el típic desbaratament climàtic, com sempre.

-No, no, és que no és com sempre, Lila, t'ho dic jo, és molt pitjor, mira-t'ho bé! El programa està ben boig, és a punt de bloquejar-se del tot, fa dècades que va acumulant massa errors. Fixa't, fixa't, mira què està fent ara ... mentre als hemisferis temprats és primavera, hi neva i hi gela; i quan és tardor, fa una calor com per anar a la platja; hi ha punts on ara mateix se'ls està embolicant a base de bé. Mira't-ho bé, aquí, mira't aquest punt concret, fixa't en quins núvols-prestatge més negres i baixos que hi ha; si no vigiles prou, amb la tronada que se'ls està preparant, a aquests humans els explotaran tots els comptadors, i no hi estan gens avesats, tota aquesta genteta, perquè tot això abans no els passava, però ara aquesta mena de catàstrofes se'ls estan posant a l'ordre del dia! No et sembla que ho hauries de començar a corregir, tanoca? I tu què estàs fent mentrestant? Res. Com sempre continues embadocada en les teves obsessions.

-Ara m'hi poso, calma't una mica, Nul ...

-Com vols que em calmi, Lila, si sempre estàs distreta. T'encomano una zona i tu bades contínuament. No se sap mai on tens el cap! Segur que ja tornes a pensar en la idea tan estúpida dels fills, que de tots els conceptes més inútils i utòpics que cap cervell intel·ligent hagi pogut concebre mai, saps perfectament que és el que la nostra raça més avorreix, tant que el prohibeix, tant que cap ésser mitjanament evolucionat, en tot l'univers, en voldria un ni de regalat, d'aquests fills, de què parles tu, i mira que n'és de poblat, el cosmos!

-Que no Nul, que no, que no és com t'ho han fet creure ... escolta'm bé, hi va haver un temps, fa molt de temps, que nosaltres també en vam tenir, de fills, només és que ens n'hem oblidat, i això tant si em creus com si no.

-Apa, ja hi tornem amb aquesta idea absurda. No saps ni el que et dius, mòmia, i em sap molt greu, perquè m'agrada treballar amb tu, però si continues així, encara que jo no xerri res del que em dius, segur que al final se n'adonaran i el dia menys pensat ens reciclaran, sense ni avisar-nos, a tu i a mi, als dos, ja saps com són els de dalt! Però com pots creure't una falòrnia com aquesta? És que vols tornar dins el disc dur que et va parir? No te'n recordes de com n'era, d'avorrit, passar-se l'eternitat infinita processant dades, sense fer altra cosa que classificar-les i emmagatzemar-les, i haver-les de traspassar d'immediat als altres companys, sense mai poder fer-ne res, ni tan sols donar-hi una ullada ràpida, per pura curiositat, ni per ensumar de què anaven, i encara menys estudiar-ne el més mínim contingut ... I el que encara ens resultava molt més dur, que era mai poder viure la més petita emoció relacionada amb totes aquelles dades, per més primitiva que fos!

-Esclar que me'n recordo, de tot això, no ho he oblidat mai, ja t'ho he dit, però ara començo a tenir-ne proves certes, d'això que et dic, creu-me ...

-Estàs ben fora de programa, sonada del tot, completament, tens aigua al teu cervell informàtic de tercera categoria ... i ara no em surtis altra vegada amb la història de la teva filla humana, que mai no havia sentit cap cosa de tan ridícula en els meus dos-cents anys de vida informàtica! És possible que ja no t'agradi mirar-te cada dia a la teva pantalla-mirall per poder adoptar la forma i l'aparença que tu prefereixis, seguint les tendències del teu propi humor, i no les que et mani un programador qualsevol? Raona una mica, pots comptar que si els fills que dius existissin de debò ara ja haurien de ser milions i milions, obsoleta! Per quin dels algoritmes més primitius mai existits, voldries, tu, ara, tenir una filla humana? I per acabar-ho de rematar, una de sola! Pobre Steve Jobs, si tornés a aixecar el cap, és que si ho entenc, que em desmuntin del tot, peça per peça, ara mateix!

-T'equivoques, Nul, jo no ho volia, és ella qui m'ha trobat a mi. Jo no he fet res, jo no ho volia, i ara m'està demanant ajut i jo no m'hi puc negar. Creu-me, sisplau, has de saber que ja ha establert una connexió estable amb mi a través d'un ascensor!

-Però si tu et dius Lila i no Lali, com dius que es diu la teva suposada filla, tot plegat és només una coincidència de noms ... i això de la seqüència filmada d'un ascensor que em dius que veus cada cop que et poses en pausa, és tan patètic que n'hi ha com per llogar-hi tots els antivirus de la nostra secció, junts i potenciats!

-No, no ho és gens de patètic. La meva filla vol tornar a casa, Nul, vol tornar a casa nostra.

-Au, va, posa mà de seguida al programa GAIA que si continues així d'aquí a uns instants farà fallida tot el sistema.

-I què? Tanmateix el programa GAIA, tot sencer, s'està encaminant cap a una de les seves típiques glaciacions, i aquesta serà la del seu final, ja ho saps.

-Ja, però pots estar segura que això no passarà ni un mil·lèsim de minut abans o després de la data que ha previst el gran cervell únic de l'univers. O és que tu et creus que tots aquests micro-xips, que són igual que formiguetes, i que nosaltres controlem dia a dia, aquests que erròniament es defineixen a ells mateixos com a humans de lliure consciència, hi tenen alguna cosa a dir? Va, dona, va ... En tot cas la teva suposada filla, mai no la va arribar a veure, la darrera glaciació. Saps perfectament que va morir abans del 2100 de la seva era.