#retorn al futur

“El llenguatge no és innocent, crea i pensa per tu. La pega és que no es pot actuar en un món que no és real"

- Victor Klemperer -

“ Element SVD (XXLa) en vol rutinari sobre la megalòpolis B-5312, sector F32. Ja hem focalitzat l'element de control HB-80508. L'element ha desactivat totes les comportes d'accés al Pavelló de Recerca Sanitària. L'element ha traspassat l'anella de detecció d'alarmes sense novetats rellevants. L'element s'ha calçat als peus un parell de disquets de transport electromagnètic privats de contacte superficial. Sembla que es dirigeix com de costum a la seva secció habitual de treball. ATENCIÓ, ATENCIÓ ... l'element es desvia, va en direcció al Departament de Lleure, sembla que vol entrar a la Zona Termal. No, finalment s'ha decidit per l'Enclòs d'hàbitat mediterrani. Ha penetrat una de les Bombolles de Relaxació, s'ha despullat, s'ha posat als pavellons auditius uns micro-auriculars sincronitzadors de freqüències, i s'ha estirat damunt una llitera solar que capta raigs solars sintètics. Sembla que s'esperi algú.

Registració de quinze minuts, zero segons, efectuada. Transmeto les dades i la informació recollida a l'element clònic SVD (XXLb) per al proper control horari”

Els tres segons de pausa per defecte de la primera vídeo-càmera dels drons de Seguretat han estat temps suficient per ensarronar el Control de Vigilància. Somriu mentre tanca els ulls. En només tres segons ha teclejat la clau secreta en una pantalla. Quan la la segona càmera de vigilància capturi de nou la seva imatge material, donarà per bona, sense comprovar-la, la informació rebuda de la seva bessona, o el que és el mateix, confirmarà que un dels elements humans supervivents que treballen al Pavelló de Recerca Genètica Mutacional ha entrat, aprofitant de la seva pausa relax, dins una de les bombolles de la Zona Lleure, només per relaxar-s'hi amb els ulls tancats, tot fent bronzo, connectant-se a la sincronització de freqüències pròpies de l'habitat mediterrani. El Sistema confirmarà que l'element visualitzat, de nom Eugènia, s'estarà escoltant una tria ben seleccionada del conjunt format per un ampli catàleg d'emanacions olfactives i de vibracions sonores que es corresponen amb multiples dades extretes d'exòtiques platges d'arena daurada, llepades amb insistència per lànguides onades, mentre els càlids vents de xaloc les acaronen i centenars de cigales que van ben torrades hi posen la banda sonora.

Això és el que l'Eugènia, segons el Sistema de Control, s'hauria d'estar escoltant, ara mateix, i res altre. Tot un seguit de coses que ja no existeixen de forma real al Sistema Planetari Gaia, però que, abans d'extingir-se, l'antiga civilització dels vells homínids va aconseguir deixar enregistrat dins una quantitat, que mancava poc per ser considerada infinita, de micro-targetes digitals, les quals, d'una manera molt oportuna, ja havien estat emmagatzemades abans en milions de suports informàtics diversos amb el sol objectiu de poder salvar-ne millor les dades. Aquest salvament va tenir lloc, només uns instants abans de l'imminent destrucció atòmica, mentre que el posterior desarmament forçat, va ser efectuat successivament, quan a l'antiga Terra, ja tan sols hi restava un mil·lèsim de la vida natural que li havia estat pròpia, o el que és el mateix, una part tan infinitesimal de tot el conjunt de les vides humanes, animals i vegetals, que l'havia poblada durant les anteriors eres còsmiques, que el Sistema Planetari sencer ja es trobava col·lapsat, mentre les constants globals havien caigut sota els mínims de sostenibilitat.

De tot allò no se'n sabia gaire, perquè no se'n parlava, tot i que encara s'ensenyava d'una forma molt generalista als centres educatius. L'espècie dels supervivents, que és la seva, no havia tingut gaire manera d'informar-se'n, perquè la precedent, la dels destructors, s'havia aniquilat tota sola. Així que per especials motius de seguretat i de supervivència de la raça supervivent, havia estat destruït tot rastre, lliurament accessible, de l'espècie precedent a la dels destructors, l'anomenada espècie dels humanistes, que segons els suports digitals pervinguts, hauria dominat el planeta Terra durant alguns mil·lennis. Els vells homínids, segons aquests mateixos suports, eren descrits com uns curiosos mamífers de derivació reptiliana, amfíbia i terrestre, que després d'evolucionar a animals de sang calenta havien acabat per ser els causants del gran desastre planetari.

En realitat ningú sabia exactament com era el vell món. Per mancança de proves testimonials de primera mà, l'espècie dels supervivents s'havia hagut de re-inventar, basant-se en el que els deien els suports digitals, prèviament re-interpretats i re-elaborats per les elits que detenien el poder. Segons els dictats d'aquestes elits, si els enregistraments analògics i digitals, originals, de la cronologia històrica de la raça que els havia precedit, els haguessin arribat sense els filtres pertinents, els actuals cervells evolucionats dels supervivents, com el de l'Eugènia mateixa, haurien patit un xoc de proporcions tan incalculables que els hauria pogut causar la mort instantània.

Vet aquí per què els androides i els ordinadors quàntics de quarta generació, els mateixos que van anorrear l'espècie dels destructors en benefici de la dels supervivents, van ser els herois que els salvar el cul a tots, com es diu vulgarment, perquè van fer, i encara fan, tota la feina bruta de re-processament i re-interpretació, constant, de la immensa mole de dades, provinent del vell món, el llegat que els avant-passats humanistes i destructors van voler transmetre als actuals habitants del Sistema GAIA, en certa manera, com asseguren les fonts, per mirar de redimir-se de manera pòstuma.

(fragment de la novel.la "Enllà del mirall", 2020)